Amb l´objectiu principal de mostrar el concepte d´integralitat que guia el món del vi per la cultura mediterrània, fa més de tres anys s´iniciaren tres tasques provinents de tres identitats personals independents que han interaccionat fins a la fusió.

La intenció concreta de fer una cosa certament nova va sorgir durant la sobretaula d´un àpat d´hivern, on ens va fer una clara il.lusió a les tres persones que erem assegudes a taula d´intentar gravar en un vi tot allò que sentiem, perquè un cop acabat tothom qui ho desitgés ho pogués interpretar. Molt probablement, l´origen exacte d´allò que acabava de començar havia estat anterior, de manera individual en cada un de nosaltres i sense ser-ne conscients. Només va caldre parlar perquè esdevingués percepció i mesclar-nos perquè fos sensació. Només fou necessari il.lusionar-se i viure.

Després de parlar, menjar i beure en repetides ocasions, la imatge plàstica del vi que alhora es projectava tècnicament, prengué cos. El vi i l´art estaven humanament lligats. Al mateix temps cada component era lliure. Aviat entravem en contacte amb un elaborador prioratí de confiança, li exposavem el tema i acceptava jugar el paper que li oferiem. Sabem que no era fàcil. Per a un productor amb vins propis consolidats, no sempre li pot ser atractiu posar-se a treballar per fer un vi on tot li ve marcat, des del projecte tècnic fins al vestit de l´ampolla, passant per les varietats i els percentatges de raïm, el tipus de barrica a emprar, el temps de criança, el tipus d´ampolla, el tipus de tap de suro o el nombre d´ampolles que calia elaborar. Feia front a un encàrrec on la seva participació s´havia d´ajustar en tot moment al projecte elaborat per altres.

Igual que la manera de néixer, tot en aquest projecte s´ha fet des de la il.lusió (sense caure en la ingenuïtat) i des del rigor (evitant altissonàncies), a l´hora d´ésser fidels al projecte original i al procediment tècnic aplicat, sempre seguint criteris certament atrevits i, sobretot, lliures.

En l´àmbit tècnic sempre s´han seguit criteris usant les pràctiques enològiques més actualitzades, procurant una llarga vida al vi i uns índexs de qualitat certament alts. Treballar d´aquesta manera era indispensable perquè ningú confongués DAU AL CEP amb un caprici frívol o un festival jocfloralesc. Allà on no s´ha entrat en cap moment ha sigut en la cotilla de la moda. Aquest vi no s´ha elaborat perquè agradi a ningú. Sinó perquè agradi a tothom. Sabem sobradament que aquest criteri s´ha pogut seguir pel fet de no ser, aquest vi, un pres de la incandescència comercial. Però també volem deixar clar que fer avui un vi aplicant la modernitat i deixant de banda els aspectes eminentment comercials, és possible.

Així doncs, el projecte tècnic original no ha sofert cap canvi durant tot el període d´elaboració. Només s´han fet els ajustos imprescindibles per assegurar els criteris de qualitat també marcats en el propi projecte.

Però estem convençuts que la disciplina científica és molt poca cosa sense la filosofia. Només amb la filosofia es pot aconseguir treballar amb i des de la part més essencial (natura), avançar en l´aprenentatge i ésser honest. Caiem en un parany quan contemplem el vi només com un producte.

DAU AL CEP no és un vi previ de cap altre. La totalitat dels factors que hi ha intervingut i la seva interacció són irrepetibles. Un segon DAU AL CEP seria trencar el pacte de fidelitat entre els integrants del projecte. Per tant, el resultat seria un altre amb tota seguretat.

Potser algú el qualificarà com un vi fet al revés. I potser tindrà part de raó. Mentre no és estrany anar fent un vi sobre la marxa per ajustar-lo a un mercat i després cercar un artista perquè hi doni el punt d´exclusivitat, a DAU AL CEP primer s´ha planificat sense pensar en cap sector, no s´ha modificat el projecte tècnic en cap moment i l´etiqueta va ser primer que el vi. S´ha elaborat també amb un punt de romanticisme per part de tots tres. En quelcom on la valoració sensorial és extremadament important, encara és possible. Ha estat el plaer i la serenitat de fer un vi amb l´única intenció d´expressar-se.

Amb DAU AL CEP també s´ha volgut:

- Provocar a la gent un interès pels aspectes sensorials de tot allò que ens envolta.

- Exposar que l´expressió artística es pot fondre amb quelcom tan quotidià com una ampolla de vi.

- Reivindicar el dret a la llibertat en el sentit més pregon de la paraula, encara que cada dia més això signifiqui anar  contracorrent i representi un esforç considerable.

- Fer palès que el vi és un producte endèmic a la mediterrània que ha esdevingut fet cultural al llarg dels seus 2100 anys   d´història.

- Denunciar que actualment el vi està sotmès a un fort efecte de la moda, fet que l´aparta del seu lloc natural.

- Deixar clar que és un ingredient important dins la gastronomia aportant aliment i hedonisme.

- Recordar que sempre ha estat l´eix vertebrador de diverses professions. En aquest cas una d´artística, una de tècnica i   una de sociològica.

- Donar a veure que el concepte d´interacció és molt antic.

- Exposar que, a voltes, treure el màxim profit d´un projecte depèn només d´aplicar els criteris més senzills i ésser fidel a   l´objectiu.

- Deixar clar que la il.lusió encara és l´ingredient principal, segurament, per tot.

Que ningú vegi en DAU AL CEP cap mena d´intenció en ensenyar res. És un projecte d´interacció humana entre amics on el resultat físic és una ampolla de vi. Amb ella, els participants en l´aventura, pretenem transmetre mitjançant l´expressió sensorial del vi, tot allò que hem sentit durant aquests tres anys de tasca conjunta.

Podria haver estat un llibre. Ens hem estimat més que sigui un vi.

Modest Cuixart

Màrius Fuertes i Mateu

Lluís Bofill i Miquel

- 3 de febrer del 2003. Fòrum de la FNAC de l´Illa Diagonal. Barcelona.

- 25 de febrer del 2003. Fòrum Gastronòmic de Vic. Vic.

- 8 d´abril del 2003. La Torre de Can Roca. Girona.

- 22 de maig del 2003. L'Excellence. Les sens du vin. Andorra La Vella. Principat d'Andorra.

- 12 de desembre del 2003. Vins i Licors Grau. Palafrugell.